És venjança, no justícia

La fiscalia demanant penes de rebel·lió per als presos catalans és venjança, la justícia absent del Reino de segles, poder omnímode de les castes del reialme. L’Estat excloent i demofòbic envers el poble. Catalans rebent l’odi des del XVI, ho sedimenta la política i màximes nodrint-ho, “mientras haya catalanes...”. Exclusiva unidad del poder, el poble exclòs. L’imperialisme davant la revolta catalana democràtica i la guerra desfermada per mantenir les estructures del gran negoci i l’orgull patriòtic: el del genocidi americà de la hispanitat, eufemisme de raza, cinisme abjecte. Repetit l’escàndol, amnistia al franquisme: morts als fossars i vorals de camins, el botí. Impedint-ne la memòria. Ara l’“a por ellos”, “los primeros serán los Jordis” de La Zarzuela. L’avís de la policia avisant els gihadistes, del control dels Mossos: 2015 operació Caront; el jutge va arxivar-ho, l’amistat afermada pel CNI amb l’atemptat del 17-A, prohibida la comissió d’investigació: tot, catalanofòbia.