Venjança

Amb les injustícies que suportem, alguns ja temíem que la fiscalia no recularia, respecte a l’acusació de rebel·lió que pesa sobre els exiliats i presos polítics catalans. L’absurd relat judicial que no s’aguanta per enlloc ha estat defensat amb tanta intensitat per magistrats que ens fa dubtar no només de la professionalitat de qui el sosté, sinó de la immoralitat de qui el defensa. És vergonyós que en un estat de dret de la UE es demanin nou anys de presó per a violadors que s’acarnissen amb la víctima i que als membres del govern de la Generalitat se’ls en demani vint-i-cinc (a qui més) per haver fet possible poder exercir pacíficament el dret de vot. Tanmateix queda palès que aquest nou gest resulta un insult repugnant tant per a qui ha estat violada com per a qui ha defensat la democràcia. Perquè no només significa no, fins i tot amb les calces als genolls i la faldilla arremangada. I sí només vol dir sí, quan s’escull democràticament a les urnes el futur d’una nació.