Opinió

Contribuents: tenim la paella pel mànec

Sense poder coercitiu, sense exèrcit i per la via pacífica, què ens queda? Primer, una ferma i insubornable voluntat de ser el que som i dir-ho amb el cap ben alt: un milió al carrer, dos milions a les urnes, tres, quatre milions a favor de decidir-ho tot a les urnes; segon, la resistència que només vam poder demostrar durant l’octubre de 2017 i que ens va fer possible tocar la llibertat, i tercer, un poder encara per desplegar, el que ens dona la nostra condició de contribuents, de consumidors i clients de bancs. Desobeir és el mínim que es pot fer davant de tot això que estem patint. “Oh, és que ens mataran!” Doncs aleshores pleguem, dediquem-nos a cuidar l’hortet, perquè aquesta amenaça hi serà sempre. Sempre que els funcioni com fins avui. Espanya només cedirà si s’hi veu forçada. Diguem-ho clar, si la vencem. Ara ens cal una resposta que superi la retòrica i les accions simbòliques. Una resposta planificada, des de tots els fronts imaginables, contundent, sostinguda en el temps i amb conseqüències. Qui, què i com, tothom ho sap, que ningú faci l’orni.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.