Agraïment

Vivim de l’existència que engloba les emocions de cadascú, si les expressem cantant, parlant o escrivint no depèn només de l’estat d’ànim del moment, sinó també de com ens sentim més còmodes per fer-ho lliurement i sense embuts. He perdut a la memòria l’instant en què per primera vegada escriure fou l’encertada decisió per expressar tot el que penso, doncs amb el temps, els pensaments que es broden amb paraules ben teixides, esdevenen per sempre els sentiments més profunds. A qui em llegeix i, per tant, anima a escriure, li agrairé eternament el seu gest, així com l’incondicional suport en aquesta meva afició. Els records no es poden esborrar, però si una malaltia lletja mai m’obliga a oblidar, aquí deixo aquestes lletres perquè m’ajudin a recordar.