Una opció molt majoritària

Miquel de Palol va escriure fa uns dies en aquest diari un interessant article (“Game over”, 5-11-17).

En ell descriu encertadament dos grans corrents entre els independentistes catalans: els que pensen que els nostres polítics “no ens han dit la veritat, no ens ho han explicat tot, no em refio d’aquesta gent”, i els que creuen que “han fet el que han pogut, n’hi ha a la presó i a l’exili, volem una cosa molt difícil perquè l’enemic és més fort i està disposat a tot, i els nostres no es mereixen que ara els abandonem”.

Personalment em trobo entre els segons. Palol parla també de les possibles opcions davant el bloqueig actual.

1. Declaració unilateral d’independència al Parlament i defensar-la al carrer, assumint el cost que comporta, morts inclosos, per la repressió violenta de l’Estat.

2. Quedar-se com estem, però suportant el “càstig” inevitable (recentralització, etcètera) d’un Estat venjatiu que ens menysprea.

Però en un moment en què fins i tot està en perill la nostra democràcia i les nostres llibertats, crec necessari apostar per una altra opció.

Com bé planteja Òmnium Cultural, cal un gran moviment en defensa dels drets ciutadans, de la democràcia, de la llibertat dels presos polítics i d’un referèndum legal d’autodeterminació, vinculant i reconegut a Europa.

Una opció molt majoritària a Catalunya (80%?) que pot obtenir suports importants, del tot imprescindibles, a l’Estat espanyol i a Europa, on mai donaran suport a una declaració unilateral sense una majoria verificable.

Un bon camí per exercir el nostre dret a decidir sense renunciar a res.