Sí, ve Nadal, però...

Sí, d’aquí a pocs dies serà Nadal... ja la ciutat comença a bullir amb els preparatius per passar uns dies diferents. Qui més, qui menys té les seves il·lusions... Però jo no em trec del cap els nostres presos polítics engarjolats, privats de les il·lusions d’aquests dies! No podran preparar el pessebre amb família, les compres per a la nit de Nadal, el gran dinar de Nadal, la selecció de regalets, la il·lusió dels petits pel tió, pels Reis... I sense haver fet res. Poden pair bé els torrons i cantar Nadales tots aquests jutges inútils sabent que han privat d’aquests petits i/o grans plaers persones que l’únic que feren fou estimar el seu poble i voler deslliurar-se d’un jonc que fa anys tenalla Catalunya? Dia rere dia veiem la fòbia cada cop més gran dels irresponsables que encara pressionen per donar-los penes, les pitjors possibles. Com pot Ciutadans passejar un autobús denigrant els presos innocents? Com pot Casado buscar la complicitat de jutges per denigrar innocents? I Vox, festejada pels altres dos impresentables, que vol suprimir autonomies, i entre altres barbaritats demana 75 anys per als nostres presos? De veritat que és al·lucinant l’odi que traspuen mentre jo em segueixo preguntant? De veritat que no tenen malsons ni recorden aquella dita que ens adverteix: “Tal faràs, tal trobaràs”? Doncs demanaré als Reis que es faci realitat per a tots aquests malnats.