El sentit de la vaga de fam i els dejunis

En una carta anterior evocava que per a la bona culminació del procés també ens seria necessària l’ajuda de dalt. Ara hi som de ple, i el que s’havia de resoldre normalment en política democràtica, ara ens trobem en un atzucac, i com a darrer recurs davant de tanta injustícia i maldat, hem recorregut com altres exemples de via pacifista a la vaga de fam i el dejuni. El dejuni motivat per causes greus per la injustícia, en el sentit religiós, vegeu el llibre d’Ester a la Bíblia, quan tot el poble, des del capdavanter fins i tot el bestiar, fan un dejuni clamant al cel perquè els alliberi de la decisió genocida que vol emprendre l’enemic. I el cel els escoltà. Aquesta és l’experiència d’Israel. Podem moure el cor de Déu i la seva mà poderosa presentant humilment la nostra bona voluntat de fer les coses millors; Catalunya és solidària, i que complim en certa manera l’enunciat evangèlic de cercar en primer lloc la justícia del Regne de Déu, esperant confiadament que tota la resta se’ns donarà d’escreix. Amb la vaga de fam, els dejunis, les abstinències i la pregària, esperem moure el cor de Déu, perquè mogui el cor dels homes. Fora l’ànsia de poder d’uns sobre els altres, fora la tirania, fora els interessos mesquins, i visca la democràcia, les urnes, els vots i la implicació de tota la ciutadania. Pau i Bé.