Palau-sacosta i un pessebre

Recordo quan en aquest indret de Girona es feia un pessebre vivent. Els infants i adults d’aquest antic municipi i alguns de fora n’eren els protagonistes.

No fa gaire vaig trobar el Sr. Alfons Vázquez –president de l’Associació de Pessebristes de Girona– i em va dir que els agradaria poder trobar un local on fer classes de pessebrisme per a nens i nenes que els estimulessin la creativitat a fi de modelar figures nadalenques de tota mena amb fang, plastilina, etcètera. Li vaig dir: “Com és possible aquesta mancança, si vosaltres sou els qui feu –de molts anys ençà– el pessebre de l’ajuntament de Girona i realitzeu l’exposició de diorames a La Carbonera, etcètera?”

Em va contestar que l’Ajuntament potser els concediria a l’edifici de Mas Abella un espai on portar a terme l’activitat esmentada. Li vaig desitjar molta sort, perquè el mes de juny es va inaugurar un local social per a l’Associació de Veïns de Palau-sacosta però encara no s’ha obert a la ciutadania, i això que els veïns ja s’han organitzat i volen oferir, d’acord amb les aptituds de cadascú, el seu servei al veïnatge: artistes pintors, experts en ciències de la salut, gimnàstica, idiomes...

Mentrestant les famílies troben solucions. Aquest cap de setmana he vist –a la Casa de Tots– un pessebre. L’han fet nens i nenes que van a catequesi. En acabar l’acció de gràcies, els infants expressaven la seva gratitud per l’acolliment familiar embolcallat d’estima, haver nascut en un país sense guerra, poder anar a l’escola... Ens van desitjar bon Nadal! (Desitjo que el Sr. Vázquez faci un curs sobre diorames als nostres petits creadors. Els locals s’amortitzen quan es fan servir.)