21-D i la rebel·lió

El 21 de desembre se celebrarà el Consell de Ministres a Barcelona; és a dir, els màxims representants de l’Estat espanyol vindran a treballar. Aquesta visita estava programada i tenia la funció de mostrar el canvi de tarannà del govern, gestat per la moció de censura, en referència al repte català. El cas és que aquest canvi de tarannà no ha estat prou fructífer, i ara s’interpreta la reunió dels ministres a casa nostra com una provocació. Les manifestacions estan convocades durant aquest dia per a protestar. Acostumats com estem a les argúcies judicials per a justificar el delicte de rebel·lió, aquesta visita programada d’antuvi sembla un argument més per a alimentar el discurs i la justificació d’aquest delicte. Hem de tenir present que vindrà el govern espanyol al complet a casa nostra, i qualsevol incident pot ser interpretat com un intent de derrocar l’estat democràtic mitjançant les masses tumultuoses. Si els Jordis són a la presó preventiva per una manifestació a la conselleria d’Economia catalana, què pot passar en una manifestació allà on se celebri el Consell de Ministres de l’Estat espanyol? Si recordem les manifestacions de certs partits polítics a les ciutats catalanes, acaben amb enfrontaments entre els catalans i la seva pròpia policia. Les imatges i el discurs resultant alimenten l’argument de la violència tumultuosa. El millor menyspreu és ignorar qui et provoca, i potser la millor protesta és ignorar qui la provoca. Ja fa més d’un any que ens van arrencar els somriures; potser els podríem recuperar almenys per un dia. El dia en què, farà un any, el poble de Catalunya va votar i, contra tot pronòstic i amb tot un estat en contra, va guanyar. Manifestem-nos amb caràcter festiu i lluny d’on es reuneixi el govern de l’Estat, ignorem-lo. El 21-D és dels catalans. Hem de tenir en compte que qui patirà les conseqüències de qualsevol incident són els acusats del proper judici per rebel·lió, i en conseqüència les properes generacions de catalans.