Unionisme tòxic

Que la premsa unionista és tòxica, tot demòcrata que no sigui del Règim del 78 ho sap, amb proves fefaents de mentides publicades respecte a la realitat de casa nostra. El 21-D vaig ser testimoni, juntament amb les persones que érem a la zona de l’Estació de França tocant a les tanques en direcció al Pla de Palau, de la manipulació del periodista d’Ok Diario sobre el muntatge del cop de puny d’un feixista espanyol; tot preparat per incendiar. L’estona abans havia provocat els concentrats per buscar-hi una reacció violenta que no va arribar, i van ser els Mossos els qui el van treure. A l’edifici del meu darrere hi havia les càmeres d’Antena3, TVE, Telecinco, mirant a l’altre costat, òbviament. Tot i l’odi, la manipulació de la història ara els és més difícil als extremistes de Ñ. Rebutjo la violència de qualsevol tipus, com tot pacifista. Per aquesta via no aconseguirem la fita. Ans al contrari: testicles i ulls perduts! I a sobre, dins un estat castrador, els culpables sempre serem nosaltres. No m’imagino que el brutal assassí de Laura Luelmo hagués estat un independentista; o sí, aplicant un estat d’excepció i ràtzies als sobiranistes. Ja sabem a qui afavoreix la violència: a qui la fa servir institucionalment i als palmeros franquistes.