Unitat i pacifisme

Ara mateix no hi ha d’haver fissures entre els diferents grups civils i polítics que treballen pel dret a decidir, i entre la seva gent ha de ser molt clara l’opció absolutament necessària de la no-violència i el pacifisme. Com demanen Òmnium i l’ANC, s’ha d’imposar la transversalitat. Un moviment com aquest no s’hauria de permetre el luxe de tenir divergències. JxCat, ERC, CUP, Òmnium, ANC, Municipis per la Independència, CDR... s’han d’esforçar a establir lligams duradors, no només per a un fet puntual, com la reunió del Consell de Ministres del divendres 21 de desembre passat, sinó també pel convenciment que no pot ser de cap altra manera. Com demanen JxCat, Òmnium i ERC, s’han d’evitar aldarulls i actes violents de qualsevol intensitat, i s’ha de mostrar prou valentia i intel·ligència per no caure en provocacions de cap mena i saber mantenir la unitat i el pacifisme, ja que tant l’una com l’altre ens han de definir com a catalans i éssers humans. La via gandhiana és, des de tots els punts de vista, la més poderosa, i més encara quan un poble no té estat. Tot això malgrat no formar part d’una Europa dels pobles, sinó d’una Europa dels estats.