L’ésser humà

El Punt Avui de divendres: pàgina 16, “Cap a la fàbrica o captura”. I més endavant, pàgina 32, “Creix l’ofensiva masclista”. He de reconèixer que em va costar arribar a llegir enters tots dos articles, sobretot el primer, però sí, vaig arribar al final. No sé pas quin dels dos era més repugnant. I no ho dic pels signants, no! És que el que s’hi relata és absolutament cert! I, repeteixo, repugnant! D’una banda, abusos sexuals de jovenets de 12 i 14 anys a una nena de 12, atemorida i absolutament coaccionada. I d’altra banda el tema de La Manada, que ja fa pudor, i que no hi ha manera que el clam social i popular i la judicatura vagin a l’una. Però on s’és vist? Fins a on pot arribar la maldat de l’ésser humà? Haurem de renegar de la nostra pròpia espècie? En Hobbes ja deia que l’home és dolent per naturalesa. I en Rousseau deia que naixem bons i lliures però l’educació tradicional oprimeix i destrueix aquesta naturalesa i la societat acaba corrompent-nos. Doncs no tenim remei? A on anem a parar?