Andalusia, la tomba dels populars

Populars i Ciudadanos, obcecats per governar a Andalusia, no saben que el pacte amb Vox els pot fer perdre bou i esquelles. Ciudadanos s’ho ha mirat des d’un angle poc visible, amagats rere una cortina de fum i sense obrir boca han deixat la feina bruta als populars, els més interessats a obtenir el poder. Vox a la reconquesta, Casado només la vara de la presidència de la comunitat amb el suport de Ciudadanos. Tanta ha estat l’obsessió que no han valorat el desgast que aquest pacte els pot suposar. Els populars poden perdre més d’una tercera part del seu electorat, i una més que possible ruptura de consens dins del mateix partit per manca de cohesió ideològica i de posició política davant del frau d’un pacte contra natura. La majoria de barons populars no veuen de bon ull aquest pacte que fora de les fronteres els pot comportar la pèrdua de suports internacionals començant pel mateix Parlament Europeu. La solució més lògica i coherent hauria estat que el PSOE andalús s’hagués abstingut a canvi de concessions, fossin a àmbit d’estat, territorials o de càrrecs institucionals supeditats sempre al poder constituït. S’ha d’arraconar Vox i alhora explicar al ciutadà el perquè d’aquest pacte. El mateix que està passant a la resta d’Europa, per exemple Suècia fa mesos que està sense govern per no voler pactar amb l’extrema dreta. Pactar amb Vox és un flagrant insult a la dona, a la llibertat d’expressió, a la de manifestació, a les llibertats individuals i col·lectives, etcètera, i sobretot definir-se a favor d’un neofranquisme més virulent que el del cop d’estat de l’any 1936. Per què?, doncs el primer va néixer de les armes, aquest de les urnes d’una fallida democràcia amb el possible suport de la monarquia espanyola.