Injustícies de la vida!

Quan en poc temps et toca anar a enterrament de gent jove molt propera, t’acabes plantejant moltes coses que et fan reflexionar en el “perquè de tot plegat”. Algunes expressions que sents al sortir-ne són les de “no som ningú”, “no s’entén que hi hagi gent que faci mal als altres”, “i tantes enveges que hi ha per tot arreu”..., mentre no sabem ni quan ni qui serà el proper de la llista. Hi ha gent que es pensa que és imprescindible, gent que ambiciona el poder i el tenir més que ningú, gent que acaba fent mal als altres sense ni adonar-se’n o a vegades ben a consciència. Si tothom fos més activista de la solidaritat envers als altres, del voler fer per construir i no per destruir, del vetllar per les persones en general, potser tot funcionaria molt diferent. Quan algú ens deixa, l’engranatge de la vida segueix el seu curs i res s’atura al seu voltant; la mort no prescindeix de ningú, ni dels bons ni dels dolents, ni dels pobres ni dels rics. El millor que podem fer és, si es pot, gaudir de cada moment de la vida amb dignitat, actuar adequadament per tenir la consciència ben tranquil.la i poder anar amb el cap ben alt.