Pont si, passeres no

Aquets dies, s’està muntant un pont decoratiu, al riu Güell, en record d’un que havia hagut en altre temps. Quan hi ha rius, es munten ponts per passar d’una banda a l’altra, sense haver-se de mullar o per no poder passar per l’aigua que baixa.I si no son ponts, poden ser passeres o palanques. I en aquest tram del riu desviat als anys 60.

La ciutat ha crescut a l’altra banda, ja sigui amb supermercats o altres. Però no es facilita la mobilitat de a peu. Tant els carrers de Pau Casals, com el de Mossèn Joan Pons estan pensats per a vehicles, ja que en no travessar el riu, giren a la dreta ja d’entrada o de sortida. Però a peu, has de fer comptes per saber si et convé més anar cap a l’esquerra o cap la dreta. I tot per no haver-hi una passera que faciliti el pas per damunt el riu.

Entre els passos actuals hi ha més de 300 metres entre ells. I això per alguns és molta distància. La ciutat és dura per a caminar, encara que últimament és posen materials menys agressius amb les articulacions. I algun dia, podrem dir ponts sí i passeres també.