‘València, capital de les Espanyes’

Obra de Pep Mayolas que ens aporta una visió històrica molt diferent de l’oficial. Segons l’autor, els Reis Catòlics hi varen fixar la seva residencia i València es va convertir en la capital demogràfica, comercial, financera i lúdica de la Península. Aquesta revisió històrica xoca frontalment amb el relat oficial d’una perpètua cort itinerant per Castella. Castella era el regne més pobre d’Europa quan Isabel va pujar al tron, a la fi del 1474. Garret Mattingly, biògraf de la filla dels Reis Catòlics i reina d’Anglaterra, Caterina d’Aragó, ens retrata així el territori castellà: “En cap altra zona d’Europa occidental eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l’Església més ama i senyora de cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos”. Però Castella tenia una virtut: “la seva obediència i fidelitat a Roma”. L’Església catòlica, de bell antuvi, va afavorir el domini de Castella, per assegurar-se l’obediència de la corona catalano-aragonesa. Recordem excomunicacions de reis catalans, els càtars, el compromís de Casp, la Inquisició castellana, el Tractat dels Pirineus, etcètera. Roma ens deu una restitució per la sobirania usurpada.