Apoderament

Ens podem adonar que als nostres entorns urbans es produeix la circumstància de l’apoderament del carrer per part de la ciutadania, manifestant de múltiples maneres el seu disgust i les seves frustracions, vindicacions i conviccions sobre problemes o situacions de diversa índole. El poble ha perdut la por de sortir al carrer massivament. Es creu els seus propis arguments i no dubta en exterioritzar-ho sempre que ho considera oportú. El paradigma social està canviant, la policia no fa por, els polítics no són creguts a cegues i les institucions estan perdent el prestigi públic que tenien no fa gaires anys. Els lideratges són al carrer en les manifestacions urbanes massives, que expressen en la seva llibertat d’expressió tot allò que consideren que ha de canviar. Hem guanyat en sensibilitat sobre molts aspectes que configuren la vida de la ciutadania i aquesta situació està obrint noves perspectives a la democràcia, però hauríem de vetllar perquè aquest apoderament es mantingués pacífic i no fos ni autoritari ni discriminador que fes que es caigués en contradiccions amb el que es pretén defensar.