Insensibilitat

Una notícia més de refugiats al diari. En portada, un títol gran esmentant un nou crim comès al camp d’alguna ciutat que no reconec. Una foto, amb cares de nens espantats i horroritzats per la realitat que els envolta, ocupa la resta de la pàgina. Els lectors, a milers de quilòmetres d’aquell patiment, llegim la notícia i per un moment ens qüestionem quin és el món en què vivim, però de seguida deixem de dubtar i l’acceptem, ja hi estem acostumats. Que trist! Em pregunto què ens fa falta per reaccionar. Necessitem més nens morts estirats a la platja? O potser tenir un camp de refugiats que puguem veure des del balcó?