Consciència i dignitat

D’ençà que pel TS ha començat la desfilada de testimonis, se’m plantegen “dubtes existencials” –en especial després d’haver escoltat les mentides d’Enric Millo–, motiu pel qual plantejo una colla de qüestions com a reflexions en veu alta: 1) Mentir és negar l’evidència. 2) Jurar és posar Déu per testimoni. 3) Mentir sota jurament és perjuri i el perjuri és delicte. 4) Si hom jura, se suposa que és creient i, per tant, compleix els manaments; el vuitè diu: no diràs falsos testimonis ni mentiràs. 5) Si hom no el compleix, peca. 6) Els pecats s’han de confessar i la confessió comporta penitència. 7) Pecar i no confessar-se va contra la consciència del creient. 8) Els no creients també tenen consciència. 9) La consciència no es pot deslligar de la dignitat. Senyor Millo, sigui o no creient, està segur de tenir consciència? De dignitat, ja ni n’hi parlo.