Per uns quilos que m’estimen

En la nostra societat immersa en un desmesurat culte al cos, l’aparença corporal ha passat a ser una de les principals preocupacions i en la que es fan unes despeses increïbles. L’aparença és per a molts el més important. A mi hi ha uns quilos que se m’han arrapat al cos i no hi ha manera que em deixin, es veu que m’han agafat estima. Els tinc com uns ocupes, m’estimen tant que no em volen deixar i el pitjor és que a vegades venen amics seus i s’afegeixen a la festa. Al bany hi ha una petita plataforma de vidre que, si t’hi poses dempeus a sobre, indica els quilos que peses. Li tinc un terror còsmic! Vaig apuntar-me a un gimnàs, i l’augment de la meva massa muscular se’m va acumular tota al voltant de la cintura: la corba de la felicitat o la de la vergonya? El règim del plàtan i productes que treuen la gana va ser un fracàs.

Un conegut, quan comentàvem el tema, em va replicar: “Amb els anys que m’ha costat fer aquests quilets, ara no me n’estaré pas de rebutjar-los.”

En fi, he arribat a la conclusió que aquests quilos de més, si m’estimen tant, em seran fidels fins a la mort. Resignació!