Moderació, no crispació
Qui em segueixi o em llegeixi assíduament pensarà que aquest senyor només escriu de “política”. I és que, ara mateix, és la reality, el “dia a dia” que ens ho porta.
Venen eleccions, el 28 d’abril, generals, el 26 de maig, municipals i europees. La maquinària dels partits polítics ja ha començat a funcionar. Es van coneixent les posicions, els programes i els postulats dels seus líders.
D’aquí ve aquest titular: “Moderació, no crispació”. Perquè en les eleccions que venen són importants, meritoris i transcendentals els missatges vers una societat que no ho veu gens clar.
Tal com es va desenvolupant la preparació i l’organització d’aquesta cita electoral, “la moderació” l’encapçala l’esquerra (principalment el PSOE) i “la crispació”, una dreta agrupada en tres partits, i cada un d’ells vol ser el primer. Una dreta que vol manar, que dirigeix frases molt contundents i esgarrifoses. Una dreta que no vol perdre. El Partit Popular, Ciutadans i Vox, cada vegada que obren la boca “crispen, alteren” la ciutadania. Uns ciutadans i ciutadanes que volem i necessitem fets, promeses que es compleixin i resultats positius.
Moderació, no crispació, les enquestes van per aquest camí. Són indicadors periodístics. I per constatar això, fixem-nos en el mandat del president espanyol, Pedro Sánchez. Línia política centrada en el diàleg, la serenor, l’assossegament en les manifestacions. Entesa i correspondència amb els partits polítics. Allargar la mà a altres agents socials, com són els empresaris i els sindicats. Acords i pactes puntuals. Voluntat i complaença.
Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)