Opinió

L’enfonsament del ‘Titanic’

Dedicat a les persones que tenen malalties invisibles. Quan tens un brot de SFC –fatiga crònica– és com quan el Titanic es va enfonsar. Se li acudiria a algú, des de port, dir al capità que el porti per fer-li una revisió? Pretensió absurda, delirant, surrealista! Així és com et sents quan amb prou feines et pots traslladar del llit al sofà i viceversa i t’has de presentar al CAP i a la mútua –en cas de ser autònom– cada poc temps. A sobre et demanen informes de l’especialista, al qual ni tan sols pots accedir, a menys que hi vagis privadament. Prou difícil és anar a donar-te de baixa, trobar el moment on pots reunir l’energia necessària per fer-ho; sovint hi vas quan ja acumules diverses setmanes. I després, el calvari, anar passant controls; a uns hi pots anar, malgrat que el sobreesforç el pagues més tard, i a d’altres, senzillament, no pots. L’ansietat augmenta quan s’acosta la data de la cita, t’angoixes i agreuges el teu estat, bé voldries evitar-ho, però t’hi jugues la baixa. L’any passat em van donar una segona cita, però aquest, quelcom així: “L’única manera de parar el procediment d’incompareixença és que vinguis avui mateix o demà, de 9 a 13.” El cor se t’accelera i se’t fa un nus a la gola, et sents amenaçada... Quan hi haurà un metge que es desplaci en aquests casos? I si el teu Titanic –cos– no et deixa moure, efectivament et donen l’alta! He parlat de la Síndrome de Fatiga Crònica, però malauradament hi ha moltes malalties que es poden identificar amb la d’aquest escrit.

Corçà (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.