Espanya nega el diàleg

Espanya està utilitzant la justícia espanyola per perjudicar el moviment independentista català. S’està celebrant un macrojudici televisat contra dotze dels seus líders, set dels quals porten més d’un any en presó preventiva, acusats d’un delicte molt greu: la rebel·lió, que pot comportar fins a 25 anys de condemna. Però aquesta acusació és fraudulenta i indueix a pensar que no hi ha separació de poders, perquè una rebel·lió implica violència, mentre que l’independentisme és no-violent en la línia de Gandhi, multitudinari, democràtic i no vol imposar la independència, sinó que exigeix que la plural societat catalana pugui decidir en referèndum, com a Escòcia o al Quebec. Fa quaranta anys, la Constitució espanyola va donar inici al període democràtic, però la dictadura feixista sortint de Franco va imposar condicions: la indissoluble unitat d’Espanya i els poders fàctics en mans de franquistes. Des de llavors, el Tribunal Constitucional vetlla per la Constitució examinant, a posteriori, les lleis que aproven els polítics, però aquesta vegada, molt anòmalament, va actuar a priori, no sobre una llei sinó sobre una acció del govern català, prohibint un referèndum que es va acabar realitzant l’1 d’octubre del 2017. I això sí que és un delicte de desobediència a l’ordre del Tribunal, però només comportaria condemnes de com a màxim 1 any i, a més, no hauria permès la presó preventiva. La Constitució pot canviar-se i no hi ha raó per la qual la nació catalana no pugui decidir el seu futur. Exigir això no és delicte de rebel·lió, sinó més aviat una crida a negociar el marc legal. A més, per l’empat entre dretes i esquerres al Parlament espanyol, es necessiten els vots de l’independentisme català, que ja va fer caure el govern de Mariano Rajoy i, vuit mesos després, el de Pedro Sánchez. El 28 d’abril tornarem a tenir eleccions i Espanya, mentre no accepti un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, a part del descrèdit democràtic que li suposa, serà molt inestable políticament.