L’empatia, una qualitat que escasseja

El dia 31 de gener vam haver de córrer a l’hospital. En Jordi s’havia desplomat i respirava amb dificultat. No volia que truquéssim a l’ambulància, però vam haver de fer-ho, ja que temíem el pitjor. No van tardar ni 15 minuts a ser a casa i, amb eficàcia, se’l van endur. De seguida érem a urgències. Proves i més proves, els metges no van tenir cap més remei que induir-lo al coma intubant-lo, ja que va acabar fent un xoc sèptic (patologia severa causada per una gran infecció que s’estén ràpidament per tot el cos). Com que a l’hospital comarcal no hi ha unitat de cures intensives(UCI), se’l van haver d’endur al Josep Trueta de Girona, on es van adonar que el xoc era produït per una gran infecció als pulmons estesa ràpidament. En Jordi Culubret Varguñà era un gran lluitador, però desgraciadament, i degut al seu llarg historial mèdic, ens va acabar deixant a Palamós, el dia 14 de març del 2019. Tota la família volem donar un fort agraïment a tot el servei d’urgències de l’Hospital de Palamós, al Dr. Sanfiel Zurita i a tot el seu equip, per la manera com es van portar amb nosaltres i amb en Jordi. Perquè són grans professionals però també grans persones amb empatia, una qualitat que últimament escasseja. Els professionals de la sanitat treballen i s’esforcen a contracorrent, i amb el que tenen, tot i les adversitats del moment en què vivim, i d’això se n’ha de fer ressò.