El súmmum del ridícul
La situació sociopolítica actual de l’Estat espanyol ha arribat al súmmum del ridícul. Ha convertit un punt d’atenció sobre una realitat innegable –els llaços grocs com a denúncia de l’empresonament de càrrecs polítics i presidents d’entitats civils– en un símbol d’uns partits polítics que poden compartir neguit però que presenten propostes divergents. Ara han posat la cirereta al pastís. Per què les emissores públiques de Catalunya no poden parlar de presos polítics o d’exiliats? Que no ho són el president Puigdemont i el seu govern? Quin paper hi pinten els periodistes si de fora vingueren que de casa els tragueren? Tot plegat sembla un joc de criatures que als adults ens sembla esperpèntic.
Sabadell (Vallès Occidental)