Contes censurats

Resulta curiós que en nom d’un criteri purificador d’idees sexistes i de valors contaminants es vulgui establir un índex de contes tradicionals prohibits. Quan algú fa retirar de la biblioteca escolar La caputxeta vermella o la Blancaneu, no trigarà a fer-ho amb El gat amb botes perquè pot induir els infants a falsificar títols i màsters en un futur o amb Hänsel i Gretel perquè el forn de la bruixa pot generar idees genocides.

En els cursos de voluntariat educatiu, els infants em demostren cada dia que la veritat de la seva vida és molt diferent de la dels adults, però saludablement discernible amb un bon acompanyament. Els pares de les criatures han d’exercir menys el rol de censors i compartir més lectures amb els fills. Defugir responsabilitats en nom de falses obligacions pot ser molt gratificant però no soluciona el problema. Els comportaments sexistes i humiliants no s’eliminen censurant llibres als infants, sinó oferint-los a casa uns veritables referents per a la igualtat de gènere.

Bettelheim, Propp, Tolkien o Rodari van deixar-nos textos fonamentals on descriuen les funcions dels personatges en els contes populars que conformen una realitat que els infants saben discernir a la perfecció. El més trist, però, és que aquesta realitat topa amb el prejudici fàcil de molts pares de criatures.