Periodisme, present i futur

Crec que estarem gairebé tots d’acord que la majoria de periodisme d’informació d’aquest país no és lliure. Hi ha uns poders fàctics que mouen els fils, perquè l’opinió pública pensi d’una determinada manera, i això passa, crec, en tots els àmbits de la societat. Des de la política nacional o internacional fins als esports. No hi ha gairebé ningú, cap part ni bàndol, que se salvi de la manipulació informativa.

Crec que un dels poders més importants en aquest aspecte actualment a l’Estat espanyol són les empreses de l’Íbex 35, que són les que marquen i regulen les notícies perquè les seves empreses no es vegin perjudicades econòmicament. Estic convençuda que el periodisme lliure en aquest país ha desaparegut i que als mitjans de comunicació de masses, tant si són públics com privats, si dius quelcom que als grans poders de l’Estat no els interessi o els pugui perjudicar, poc tens a fer en la professió.

Però si s’ha demostrat claríssimament en algun àmbit de la societat és en l’esport i amb Florentino Pérez de botxí. El president del Real Madrid, un dels homes més poderosos a Espanya, ha aconseguit sentències milionàries al seu favor, que han acabat pagant tots els ciutadans. A més a més, qualsevol periodista esportiu que parli malament del seu equip, en breu es queda sense feina al mitjà per al qual treballava.

Per tot això, crec que el paradigma comunicacional està canviant amb l’arribada de les xarxes socials i, un cop estigui superada del tot la bretxa generacional, tothom serà lliure de buscar informació on la necessiti i saber quins són exactament els productes que vol consumir.

Quan això passi, els mitjans de comunicació de masses, per evitar la seva desaparició, hauran de fer un altre plantejament de la seva estratègia comunicativa i llavors, potser, faran un periodisme lliure de pressions i a favor del ciutadà.