Els problemes del món no són els nostres problemes

Molt poques persones ploren pel canvi climàtic, la fam al món, l’obesitat infantil, les grans malalties o les morts a la carretera. En canvi, gairebé tots ho fem quan fa una calor asfixiant, quan sofrim fam aguda, quan el doctor ens informa que la nostra filla de 6 anys té diabetis tipus 2, quan detecten un càncer a un dels nostres familiars o quan un amic mor en un accident de moto. Això no ens converteix en males persones, simplement la vida és així. Ens afecten els problemes que ens incumbeixen, a nosaltres o al nostre cercle proper. No és d’estranyar que l’eficàcia persuasiva del captador d’ONG que t’assalta a la sortida del metro sigui pràcticament nul·la. En la majoria de casos, t’està parlant de problemes que succeeixen a milers de quilòmetres. Fixem-nos en el cas de Notre Dame: 850 milions d’euros en donacions en menys de 48 hores. Increïble? En absolut. Notre Dame era el monument més visitat del món. Cada any rebia aproximadament uns 12 milions de visitants, i la selfie davant de la mítica catedral gòtica s’havia convertit en un dels moments destacats del viatge. Notre Dame formava part activa d’un dels moments d’oci i felicitat de moltes persones, la qual cosa confirmava un fet: l’ésser humà pot arribar a ser molt vulnerable i sentir molta empatia, sempre que identifiqui el problema com a seu, com a part integrant de la seva vida.