Gràcies, infermers

Avui, dia 12 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Infermeria, i m’agradaria que aprofitessin aquesta ocasió per dedicar uns minuts a pensar en la gran labor que realitzen aquests professionals i que moltes vegades passa desapercebuda. Recordo ja fa anys que el meu avi va tenir una forta malaltia. A més d’un ingrés llarg, vàrem haver-nos d’acollir a un programa d’ajuda familiar per tal que pogués ser atès correctament. El personal d’infermeria el cuidava amb una dedicació i una tendresa entranyables, i va ajudar la família a superar els moments més difícils. Si hi pensen, segur que molts de vostès poden recordar algun moment similar. I tot i això, tot i el gran servei que presten, la professió segueix carregant un fort estigma. En ple 2019 es continuen sentint frases com ara: “només netegen culs”, “no arribaven per fer medicina” o “és cosa de dones”, entre altres barbaritats. De fet, sobre l’estigma del gènere en podria fer unes quantes cartes, però no és la meva intenció. El que vull que entenguin, aquells que encara no ho fan, és que el sistema de salut requereix la coordinació de tots els seus professionals per tal que funcioni, i que nosaltres, els ciutadans, en puguem fer ús.

Cap professional val més que un altre, cap és prescindible, cadascun aporta les seves habilitats per tal de fer funcionar l’engranatge. I recordem també que, darrere de l’uniforme, s’hi troben persones. Persones a qui milloraran enormement la seva jornada de treball dedicant-los un somriure o un simple gràcies.

Gràcies, infermers.