Progrés i immobilisme a l’Església catòlica

Ahir vaig llegir una entrevista al nou arquebisbe de Tarragona que em va fer reflexionar sobre el paper de l’Església en aquests temps. Uns temps en què estan tenint lloc molts canvis i aquests no sempre van en la direcció de la doctrina de l’Església catòlica. És un fet que a les misses hi predomina la gent de la tercera edat i els joves, si n’hi ha, són una petita minoria. Aquest és un exemple clar que l’Església s’està quedant enrere i no és capaç de captar les noves generacions com ho feia fa uns anys. Per molts joves, tot i ser catòlics creients, l’Església és vista com una institució arcaica. Tot i que és cert que el papa Francesc està sent un gran promotor del canvi, opino que l’Església està en un moment complicat, ja que d’una banda no pot deixar de ser fidel a aquells principis que la fonamenten però, de l’altra, necessita adaptar-se a les noves mentalitats liberals dels joves. A més que cada cop més joves tenen idees contràries a aquelles que alguns podrien considerar bàsiques de la doctrina catòlica. És un exemple més de l’eterna lluita entre el progrés i l’immobilisme que tant persones com institucions hem de viure. Una lluita plasmada des de fa segles en clàssics de la literatura com ara Aigües encantades, de Puig i Ferreter.