La mirada d’odi d’Albert Rivera

Fent bona aquella dita que diu “Val més una imatge que mil paraules”, la mirada glacial, displicent i plena d’odi que va llançar dimarts passat Albert Rivera a Jordi Sànchez al Congrés (a qui ni tan sols va saludar) reflecteix perfectament l’odi que s’amaga darrere del líder de Cs. És una mirada que explica moltes coses de la política d’aquest partit: el menyspreu amb què han tractat sempre els “presos polítics” (i les seves famílies) tractant-los no només de “colpistes”, sinó pràcticament com si fossin uns vulgars delinqüents; les seves temeràries “excursions” anant a tallar llaços grocs pels carrers dels nostres pobles i ciutats; la seva obsessió en contra dels indults arribant, fins i tot, a fer circular un autobús pels carrers de Madrid amb la frase “Indultos no”, acompanyada de la imatge d’un somrient Oriol Junqueras, quan ja feia un any que era a la presó, o bé la seva petició al Congrés (fallida, per sort) demanant que els policies i guàrdies civils que van actuar l’1-0 fossin condecorats amb una medalla com a agraïment pels seus “serveis”.

Però no és només odi, també és populisme o, més ben dit, nacionalpopulisme, atès el seu agressiu nacionalisme espanyol. També dimarts passat, al Congrés, i amb motiu dels discursos efectuats pels presos polítics al “jurar” la Constitució, va dir que “avui aquí al Congrés s’ha humiliat Espanya”. Doncs, sí, això és el que fan els populismes, i el de Cs, també: intentar autoerigir-se en representants exclusius de l’Estat o la nació, així com dels sentiments de tots els espanyols, com si tots ells pensessin igual, quan, afortunadament, és ben cert que en el tema del “procés” i dels presos polítics no tots pensen de la mateixa manera, perquè no tots pensen com el senyor Albert Rivera.