Manca d’actitud, mancats de responsabilitat

Quan una temporada arrenca amb l’empenta pròpia d’una conjura professional, te n’adones, que hi hagut un esperit il·lusionat, com guanyador, per forjar una esperança sempre renovada, d’un equip en majúscules. Per aconseguir els anhels, com les inquietuds dels socis i seguidors del Barça. Però, tot ha sigut un somni que s’ha esfumat, dintre una cortina de fum, que a l’acabament de temporada ha sofert un gran sotrac, essent un més dintre la llarga història del nostre club. Ha caigut com una llosa la desfeta inesperada del que ja havia passat. No era pas aquest el moment de veure’s destronat, i baixar del pedestal gloriós? Amb l’auguri de nous canvis, poden esperar una nova esperança de reconquista del reconeixement, que hem anat perdent? Crec que una majoria sabem valorar el que representa quedar-se per sota de la dignitat com a entitat. Hem arribat al moment de fer lectures positives, per tornar a recuperar les passions, assolides en el transcurs de dècades victorioses. Quan l’entusiasme s’estenia arreu, coincidint que “Som més que un Club”. Aquesta ensenya que ha omplert l’orgull barcelonista està en alerta roja. Seria bo prendre mesures urgents per reestructurar els fonaments de la societat, i emprendre una nova singladura amb responsabilitats.