Opinió

El menjar que es malbarata

“Es desaprofita més menjar en el món del que podrien consumir totes les persones famolenques”, afirma en un recent llibre l’investigador Tristam Stuart. Quan el papa parla que aquest menjar no és propietat privada, està al·ludint a la necessitat de no deixar-se seduir per les campanyes de màrqueting que obliguen a comprar més aliments dels necessaris i a l’exigència d’ajustar la producció a les veritables necessitats, evitant el malbaratament. Es tracta d’aconseguir un equilibri entre producció i consum, de manera que no es destrueixin els excedents per mantenir els preus molt per sobre de les necessitats comercials reals. El pa de cada dia no és, en definitiva, tenir més pa del necessari per després tirar-lo, mentre d’altres agonitzen de fam. Per aquest motiu el pa –tots els aliments– no és “propietat privada”, com afirma encertadament el papa.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.