Palau-sacosta i la festa major

Començà el dia 27 de setembre. Compartírem el temps amb les persones de la Residència de Gent Gran. Els nens participaren en el concurs de dibuix, xocolatada… I altres veïns ho feren en el concurs de coques, el sopar, el ball… A la passejada del 6 d’octubre hi han assistit 80 persones. S’han visitat: masos, el campanar –un lloc privilegiat per gaudir del paisatge i veure els límits dels antics municipis annexionats.

El pregó d’enguany l’ha fet el Sr. Xicu Ros (un dels promotors del pessebre vivent: hi feia de pastor còmic, hi tenia cura de la tramoia, de la part elèctrica…). Exposà un seguit de veritats: feia tres quilòmetres per assistir a l’escola. Es recordà del seu mestre: Josep Clara i Parera, una bona persona que mai els pegava, els estimulava en l’estudi o per aprendre un ofici… Féu esment al matrimoni anglès d’en Francesc i na Maria –persones que ajudaven els altres de manera anònima–. Veient l’interès d’uns palauencs pel futbol, els habilità un espai on fos possible la seva pràctica. Els vailets, els caps de setmana, aprofitaven aquell miniestadi, conegut com “camp dels anglesos” (Estava situat a uns cinc-cents metres en línia recta de l’estadi del Girona FC).

En Xicu digué que “potser els funcionaris municipals no donen la informació correcta a la premsa local, i això provoca errors”, per exemple: “Els carrers dels Jocs Olímpics i Albí els ubiquen a Montilivi. A aquest pas, tindrem el temple de Sant Montilivi”.

Xicu: diuen que “sacosta” significa pujada, però si a algú no li agrada el canviaran per Palau-s’allunya! Donant-te així la raó.