Desnonament turístic
Sabria pas si aquest mot s’ha escoltat en una altra ocasió. Ara, però, els meus pares el viuen en pròpia pell. El meu pare, de 91 anys, i la mare, de 87. Fa cinc anys que viuen en un pis de lloguer al c/ Llibertat de Banyoles. Després que per la seva edat decidirem que deixessin Maià per viure a ciutat amb l’avantatge de tenir-ho tot més a prop. Doncs ara aquest octubre els finava el contracte, i l’empresa propietària d’entrada els demana un 50% més en el rebut del lloguer. Havent de prescindir de la plaça d’aparcament i el traster. S’entén, és clar, de cop 250 € per afegir al rebut. Banyoles s’ha convertit en un espai de turisme esportiu per a forasters i ara aprofitaran per inflar lloguers i al mateix temps amoïnar molts de llogaters. Al seu bloc hi ha altres persones que es troben amb el mateix.
El més preocupant per a nosaltres és l’edat dels pares, i principalment pel meu pare. En una setmana ha fet una baixada preocupant, tot i que ja els hem buscat un altre habitatge, no deixa de ser un cop fort. El que fins ara només llegíem, ara ja ho vivim.
Banyoles (Pla de l’Estany)