Opinió

Fundacions. L’altra cara de la moneda?

L’obra social d’una fundació pot impulsar, entre les seves activitats, innumerables accions de cooperació destinades als més febles, projectes, alguns d’un gran nivell d’investigació i activitats difícils d’assolir sense la seva participació. Una intervenció que, no tenint-ne cap obligació legal, sí que, molts cops, va ser la seva principal raó fundacional.

Desdibuixada la idea inicial i guiats per l’egoisme d’uns quants, moltes institucions, amb vocació inicial de servei a la gent, han passat a dependre de la “generositat” de fons d’inversió i dels seus gestors.

Que, malgrat la deriva, la legislació faci possible aquesta funció és principal.

Ara bé, què ha passat per arribar a un “noticiable” nivell de bones obres?

Quants aqüífers s’han perdut per sobreexplotació? Quants vicis ocults s’amaguen per estalviar costos de serveis... energètics? Quantes vides s’han perdut a les travessies urbanes per perpetuar els peatges? I quantes hores fent cua? Quantes petites empreses no han sobreviscut a competències deslleials? Quants treballadors han patit regulacions, si més no, qüestionables? On és el periodisme d’investigació?

Ja sé que nedo contra corrent. Gairebé he “sobreviscut” sense trepitjar ningú, i em sap greu veure, a les xarxes, gent que conec aplaudint, sense qüestionar-se res, la dualitat, i el màrqueting d’aquestes “bones obres”.

Si a sobre moltes d’aquestes empreses són les mateixes que estan al costat dels qui restringeixen i limiten els nostres drets i llibertats nacionals, al servei de l’Espanya eterna, potser és hora del #TsunamiDemocràtic.

Vallirana (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.