Catalunya, última colònia

La primera colònia que es va independitzar d’Espanya va ser Nagasaki (1587) i la darrera, el Sàhara Occidental (1976): un total de 47 colònies independitzades.

La Constitució Espanyola, a l’article 2n diu que “Espanya està constituïda per nacionalitats i regions”. I a l’article 3r diu que “la llengua catalana serà oficial a Catalunya” i que “ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”.

Catalunya és una nacionalitat, i com a tal ha de ser tractada. No és una regió de Castella.

Una nacionalitat, en ple segle XXI, no pot ser sotmesa per una altra nacionalitat. Els litigis han de ser dirimits per tribunals externs. No es pot ser part i jutge al mateix temps, com ara passa. La confederació catalano-aragonesa va ser un exemple de lleialtat i respecte cap a la resta de nacionalitats de la pell de brau, arribant al màxim esplendor amb Carles I. A partir de Felip II, anomenat a Catalunya “lo castellà”, comença l’Espanya negra i decadent.

La democràcia ha d’estar al cim de la piràmide social, no la Constitució, que ha d’estar al servei de la ciutadania. Les constitucions que parlen de indissolubilitat són més pròpies de teocràcies.

Ramon Trias Fargas, al seu llibre Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985), comenta que de bell antuvi Catalunya ha estat suportant una asfíxia econòmica premeditada. Avui dia la situació s’ha agreujat, i una gran part dels ciutadans no hi veuen cap altre remei que la independència.