Opinió

El llenguatge del masclisme

Ningú no ens ha ensenyat mai el llenguatge masclista, sobretot el no verbal. Els xiulets agosarats, les mirades indiscretes, els gestos indeguts. Ningú no ens ha dit el que volen dir, a les dones, però totes ho sabem. Si no ens ho ha ensenyat ningú, és clar que el coneixement d’aquest llenguatge l’hem après per experiència. I quina experiència més desagradable. Tot i això, ens segueixen ensenyant i aconsellant que anem amb compte pel carrer, que no gosem portar certes peces de roba, que no anem gaire maquillades i, sobretot, que no cridem l’atenció. Creixem i ens fem grans sabent el que no hem de fer per no topar-nos amb cap persona que s’atreveixi a anar més enllà d’aquest llenguatge no verbal. Això no obstant, no ens deslliura de refugiar-nos d’aquest llenguatge que molesta, que empipa, que avergonyeix i que violenta. Cada dia hom és més conscient de les faltes de respecte a les quals estem sotmeses les dones en el nostre dia a dia. Aquestes faltes de respecte, però, no es veuran erradicades fins que siguem més que conscients d’aquest problema. No es veuran erradicades fins que canviem l’educació, els valors i moltes més coses de les quals no som conscients.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.