T’acompanyo?

L’ésser humà té una por irracional a estar sol. I no parlo des del punt de vista filosòfic. És molt més senzill que això. He arribat a la conclusió que les persones no volen fer coses soles. Quan anem al cinema, al teatre, a un concert, a sopar fora... i veiem una persona que hi va sola, la compadim. “Pobre, no té ningú que l’acompanyi” o “doncs que antisocial”. El que mai pensem és que la soledat també pot ser una decisió, i a vegades molt sàvia. Jo fa molt poc que ho faig, això d’anar sol als llocs per voluntat pròpia, i he de dir que al principi costa però de seguida entens per què hi ha gent que ho fa. Regalar-se temps amb un mateix hauria de ser més habitual a les nostres agendes. Tothom s’omple la boca amb la dita que més val sol que mal acompanyat. El que no tothom reconeix és que, de vegades, més val sol que amb la millor de les companyies.