‘Música per calmar’
El diumenge 16 vam anar a cuidar el meu sogre, de 94 anys, que pateix Alzheimer. Viu en un pis de l’avinguda Sant Narcís, que dona al parc Central. Allà a baix, des de les 12.30 fins a les 20.30, s’hi va fer una jornada sobre el món del circ, per reivindicar les places com a lloc de “connexió”. El que van reivindicar realment va ser el “dret” de fastiguejar el veïnat amb música (és un dir) a tot volum (que “calmava la ment per ajudar a concentrar-se”, segons una cronista local, o per atordir els assistents, diria jo), fins al punt que des del balcó del meu sogre, que viu en un setè, a uns 60 metres en línia recta del punt de so, vam estar tot el dia a una mitjana de 50 dB, amb puntes de més de 60. Tot i les finestres tancades, el ritme insistent i invasiu dels baixos impedia seguir la TV, llegir o estar per la conversa. I així, vuit hores seguides. La Policia Municipal va dir-nos que l’activitat tenia permís, i que ens dirigíssim a l’Ajuntament (un diumenge?), i que ells no hi podien fer res. Entenem que una cosa és tenir permís d’activitat i l’altra superar els límits de so que marquen les ordenances, i que la Policia Municipal podia com a mínim haver-hi anat a comprovar-ho. Molta conscienciació ecològica, però en temes de contaminació acústica l’autoritat fa el sord. O ja ho és.
Girona