Fantasma criminal

No vull banalitzar la criminalitat, i encara menys comparar-la amb els crims de guerra o les morts de dones per violència masclista, però sociològicament un crim no és necessàriament un assassinat. És la violació d’una norma o llei, i no em refereixo a les lleis a mida dictades per magistrats designats a dit, sinó a una mena de codi deontològic que estableix unes normes bàsiques. Acabada la setmana dedicada a la dona, la violència continua. Moltes dones hem patit assetjament durant molts anys a la feina, i en el meu cas, un cop jubilada ho continuo patint a casa. Són gàngsters que, a banda d’actuar en solitari sabotejant per fer-se els imprescindibles, paguen a gentussa per cobrir les seves estratègies. Entra impunement a casa meva i al meu cotxe. És una violació, és un delicte. Els Mossos? Empatia 10, resolució 0. Una denúncia? No puc demostrar res. Alarmes? Tenen mancances i les hackegen. Canvi de pany? Se les saben totes. Un detectiu privat? Una presa de pèl, 1.900 euros i en negre per seguiment 24 hores. Sento impotència davant d’aquest tipus de violència de gènere subtil i astuta dels vampirs emocionals amb síndrome de Diògenes, de masclets psicòpates amb poder, malgrat ser uns desgraciats a nivell personal i laboral que van de milhomes amb aspecte sinistre, les dents i l’ànima corcades i amb la testosterona pel núvols. Com a bibliotecària els recomano la novel·la satírica Rebel·lió a la granja, de George Orwell. No és no!