Música a l’acte de Perpinyà

A l’acte de Perpinyà del dissabte 29 de febrer hi va haver una estona horrible i inacabable. Va ser a l’hora en què hi havia anunciades actuacions musicals. Però en lloc de pujar músics a l’escenari, hi van pujar tres discjòqueis que ens van maçolar durant una hora seguida amb músiques discotequeres que res no tenien a veure amb l’acte en qüestió i amb una intensitat de so insuportable. Allò no mereixia ser-hi. A Catalunya hi ha centenars de bons músics, la majoria d’ells desconeguts, que de ben segur haurien fet un treball honorable, però incomprensiblement van ocupar el seu lloc persones que només giren botons sense escrúpols.

Al cap de quaranta minuts d’aquell martiri, el públic va reaccionar cridant “Fora, fora!” i amb el gest del polze avall, però veient que no responien, es va donar la consigna de girar-se d’esquena a l’escenari, però tampoc això va servir. Aleshores es va cantar Els segadors, mes tot era sota la pluja insistent d’aquell soroll. Sortosament, cap a les 11:30 van començar a sonar pels altaveus cançons adequades a l’esdeveniment en qüestió i tothom va respirar.

Si la nova República no té en compte aquests aspectes, ben poca cosa haurem aconseguit. La música també és cultura, però de vegades es converteix lamentablement en pura incultura.