Al límit de l’extinció

El canvi climàtic és cert, les mil i una espècies asfixiades pel plàstic, també. Com el mar amb peixos transfigurats en pur plàstic. Són certes les espècies extingides, les caces furtives, els boscos incendiats amb odi i ràbia per l’home, i l’explotació dels animals. Són veritat les epidèmies, com les catàstrofes naturals incrementades per l’escalfament global. És innegable la desmesurada pobresa i mort infantil que causen factors com ara la fam. Fins a quin punt hem arribat? Permetrem que això continuï endavant? Jo, com una humil nena de 17 anys, em pregunto: Quan deixarem de banda el nostre egoisme i començarem a lluitar per la cura del nostre planeta? Al cap i a la fi, no hem de cuidar allò que ens dona la vida?