Una invitació al canvi

El 2020 prometia ser un any carregat d’esdeveniments necessaris per despertar la consciència col·lectiva. Bé, doncs aquí estem, morts de por davant la situació d’una cosa que sembla escapar-se de les nostres mans, i no pel fet de rentar-nos-les cent cops al dia. El virus ha arribat per treure’ns el control i recordar-nos la nostra vulnerabilitat com a espècie, un virus que no entén de fronteres ni de raça. S’ha acabat, doncs, fer acudits racistes o discriminatoris, perquè ara ja el tenim a casa. El coronavirus està sent un simulacre de grans crisis que ens mostra clarament que no estem preparats per afrontar-la. Ens recorda que vivim sense donar constantment, i així ho demostrem quan comprem al supermercat amb la indiferència que el de darrere es quedi sense res. Ens recorda la importància d’actuar com a col·lectiu humà. Ens recorda la necessitat d’abaixar el ritme en tots els sentits, millorant la qualitat de l’aire a la Xina després de deixar anar el peu de l’accelerador de la sobreproducció. El coronavirus és un reflex que ens mostra les nostres carències, una invitació al canvi.