L’escola inclusiva: un desastre

Com a metge educador i psiquiatre d’infants i adolescents, amb cinquanta anys d’experiència, haig de manifestar que els fills s’han de sentir estimats tal com són. A més cal aplicar la tolerància per no viure en un clima d’exigència i crear pau en la relació. L’autoritat de pares i mestres és imprescindible pel seu progrés maduratiu i l’ambient, familiar i escolar, ha de ser estable sense grans alts i baixos per ajudar a guanyar en seguretat personal, l’eina bàsica per progressar psicològicament. Les necessitats educatives dependran de l’estructura de cada infant. Tots aquells que tinguin dificultats psíquiques o adaptatives al grup i que siguin importants, necessiten ser atesos i exigits en funció del seu perfil i no es pot ignorar la seva diferència. Qui defensa l’escola inclusiva és un progre o un carca fastigós que no s’estima les criatures i vol crear una atmosfera que tots som iguals quan això és una malèvola mentida.