Seguretat humana i seguretat militar

Amb aquesta pandèmia veiem que l’exèrcit espanyol col·labora sobretot amb la unitat militar d’emergències UME (pressupost anual de 31 milions). Sembla com si l’exèrcit es vulgui rentar la cara presentant-se com una ONG.

L’exèrcit espanyol, amb 120.000 militars, té un pressupost de 10.200 milions (any 2019) que arriba a 20.000 milions si comptem les despeses repartides en altres ministeris (Interior, Indústria, Exteriors...); o sigui, uns 54 milions cada dia.

Les forces armades (FAS) s’exerciten en estratègies militars i en l’ús de les armes. Els cal comprar aparells molt costosos per donar-nos seguretat (ho diuen i ens ho creiem) que quan ve una crisi com l’actual no serveixen per a res. El cost d’aquest ginys de destrucció desvien recursos materials i humans d’altres àrees que ens defensen de les veritables amenaces: canvi climàtic, pandèmies, risc de pobresa, etc. Diuen que d’aquesta situació excepcional que estem vivint haurem après a fer canvis importants. Serem capaços d’exigir més seguretat humana i menys seguretat militar?