Resposta a M. Rosa Arboix

En resposta a la carta publicada a El Punt Avui l’11 d’abril: el tema de les residències d’avis és més complicat que els dos supòsits que dieu a la vostra carta. Hi ha àvies que sí que tenen alguns fills però que no en volen saber res, ni tan sols dir-los “veniu a casa a dinar per Nadal”, o pels aniversaris. Així que pot ser que passin els anys i la que acaba fent de cuidadora és la persona nouvinguda a la família. Pot passar que aquesta persona que cuida ja tingui molts problemes de salut, amb operacions i tot. El rol que un es troba a cada família pot ser molt diferent, sobretot quan ja veuen que una ja porta a l’ADN ser cuidadora, ja que per circumstàncies ho ha fet molts cops dins la família. A qui no vol fer-ho mai, tampoc li està bé com ho fa una altra. Per això crec que la vostra reflexió no es pot generalitzar. Aquí ho deixo...