La Lluna, Júpiter i coronavirus

Diuen que hem estat capaços d’anar a la Lluna, i ara volen anar a Mart, Júpiter i portar el coronavirus a qualsevol lloc de l’espai. Vol dir que s’han invertit molts milions de diners per a aquesta proesa, però que no n’hi ha hagut per protegir la humanitat d’una pandèmia com la que ara està eliminant el sector més feble de la societat: les persones grans. O sia, aquells que han donat tota la joventut per aixecar els països i ara fan nosa perquè els han de pagar sense produir, tot i pagar els impostos. No tinc cap dubte que algun il·luminat dels que volen anar a Júpiter va voler crear una fórmula per matar els cargols que es menjaven els seus enciams, se li ha escapat de les mans i està matant la humanitat. Seguint aquest despropòsit d’irregularitats, el president Sánchez estableix normes que, a part d’empobrir el país, posaran la societat en risc d’experimentar una recaiguda cap al desastre. Em costa entendre que gent amb estudis d’alt nivell no els aprofitin quan més cal. No crec que sigui suficient la desinfecció dels carrers i dels mobles si no ho acompanyem amb la desinfecció de les persones, a l’entrada i la sortida dels establiments públics, fins i tot dels blocs de pisos comunitaris. S’ha de desinfectar el calçat i la roba cada vegada que s’entra o se surt d’algun lloc públic; hem d’entrar i sortir nets, per no portar el virus d’un lloc a l’altre.

La mascareta, no voldria que la meva opinió semblés una mofa, s’hauria d’impregnar d’algun producte agradable, que permetés aspirar i respirar aire filtrat i desinfectat, com podria ser brandi, whisky, Marie Brizard o altres begudes d’alta graduació alcohòlica.