Opinió

Un lleig final per a un inici il·lusionant

Resulta que el dia del meu cumple es van aturar les classes. No oblidaré mai la manera precipitada de recollir quatre llibres i dir quatre adéus als companys, perquè el 13 de març les aules estarien tancades. D’aquesta manera ho va comunicar la Gene. Des de llavors, la tele no ha parat d’enviar informacions contradictòries, ambigües, negatives, falses. Surten presidents locatis que prenen beuratges ridículs. Porqueria. Jo, a l’habitació, sense respirar, sense sortir, davant la pantalla amb videoconferències. What? Així es pot aprendre? Diuen les autoritas que sí. Però encara no sé com serà la nova selectivitat. No he pogut treballar les narracions d’Espriu ni la novel·la de la Maria Aurèlia Capmany. Ofec i estrès. Per sort, crec que porto bé Mirall trencat, que també surt a les PAU.

El curs de la nostra vida, el segon de batxillerat, del qual havíem de celebrar la graduació: la coreografia que volíem fer amb la tutora, el soparet, les emocions, la satisfacció de les iaies, la cançó Amics per sempre...

Quina manera tan mal interrompuda d’acabar el curs. Quin lleig final per a un inici que va començar amb tanta il·lusió.

Soc professora i dedico aquest escrit ( ja sé que no llegiu diaris) a tots els batxillers que us heu esforçat durant el confinament. Espero que al setembre la universitat i els cicles us rebin amb aplaudiments. I si no fos així, compteu amb l’acompanyament dels equips docents que hem intentat fer aquest tram tan difícil el més plàcid possible.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.