Fresses a Olot
Aquests dies de confinament, els qui vivim a Olot hi hem pogut detectar una meravella nova: el silenci dels aparells humans que ha donat pas a la veu de la natura. Tot això se n’ha anat en orris amb la desescalada.
L’Ajuntament té un lema: Olot, la ciutat dels detalls. Jo crec que Olot és la ciutat de les fresses a tot arreu i tothora, incontrolades i inadmissibles.
Motos a decibels altíssims, desbrossadores en jardins (on són les dalles?), a la Moixina (un escàndol diari!), tallagespes, bufadors d’arreplegar fulles (on són els rasclets?)...
Havent-hi avui dia una tecnologia que permet motos, desbrossadores, tallagespes, bufadors i tota mena d’aparells pràcticament insonors, em pregunto quina mena de legislació hi ha a Olot en aquest sentit.
No pot ser que, podent viure en un paradís de la natura, hàgim de viure en un mal de cap (i també en un maldecap!) d’estultícia permesa!
Olot (Garrotxa)